jueves, 28 de noviembre de 2013

Tema 4



Les possibilitats de les tic per a la comunicació família escola

Les relacions que existeixen entre la família i l’escola han patit molts de canvis al llarg de tota l’historia de la democràcia i no sempre aquestes han set per a millor. Els canvis que hagut al llarg dels anys han canviat i modificat el rols de ambdues parts.

 Per un costat tenim que la figura del professor/a ha deixat de ser una autoritat de coneixement absolut per a convertir-se en una mena guia per a que els infants vagin aprenent de forma mes o menys autònoma. Aquesta pèrdua d’autoritat i el canvi que hi hagut en les tendències educatives ha fet que cada vegada més les escoles i els pares estiguin mes “desconnectats” els uns dels altres.
 Normalment els docents no volen saber res dels pares (nomes quant passa algun fet puntual) per a que no interfereixin en la seva feina, ja que es consideren que un pare o mare no pot discutir-li la seva feina sense haver estudiat però si discuteixen algun fet. Però no ens parem a pensar que tal volta sigui perquè realment no ho comprenen i volen saber de quina manera el seu fill/a aprendrà.  Per tant, els docents hem de deixar la prepotència de costat i hem de procurar raonar i fer comprendre als pares i mares les raons per les quals s’utilitzen aquestes metodologies i no amb les que ells varen aprendre.

Per l’altre costat tenim als pares i mares, que solen ser bastant escèptics a l’hora de treballar les noves metodologies. Ja que tal volta ells no han tingut les mateixes oportunitats  que tenen ara els seus infants. Els costa molt comprendre com avui dia un infant pot aprendre sense tenir un llibre de text de referencia o sense aprendre’s la lliçó de memòria. Per tant, la nostra feina no es limita a ensenyar al infant sinó també als seus progenitors i segurament molt de docents es preguntaran perquè. L a resposta es simple, si el que es treballa a classe té una continuïtat a casa és dos vegades bo. També hi ha que rompre amb el perjudici que tenen algunes famílies en las que el professor és l’expert i és ell qui mana. 

I finalment una de les principals causes de la mala relació entre el l’escola i la família es la poca conciliació que hi ha entre la vida laboral, familiar i personal. En els últims trenta anys la societat, rols familiars, feines ha canviat molt però no en tots els aspectes i no sempre per a millor. Per això se estan emprenent accions peracabar amb aquesta problemàtica.

Per tant, per acabar amb aquesta desconnexió que dura prou anys, nosaltres com a docent em de proporcionar totes les eines necessàries per acabar amb això. El primer que hem de fer entendre als pares és que tenen tot el dret a participar en l’educació dels seus infants, ja sigui en el procés educatiu dels seus infants a traves d’activitats d’aula o culturals o en consells escolars i associacions de pares (es preferible que participin en les dos).És preferible que els pares acudeixin i tractin cara a cara amb el docent, ja que permet un contacte més personal i transparent. Sinó es possible, existeixen multitud de eines tecnologies a través de les quals podem mantenir un contacte diari o habitual. 

Per a començar tenim les webs de centre, las quals podem utilitzar per penjar informació del que es farà al llarg del any (excursions, xerrades, activitats benefiques, etc.), les metodologies que se emprin al centre,  el perquè de treballar d’aquesta metodologia i no altres, maneres de treballar amb els seus infants,  guies d’alimentació, deport i d’una vida sana, convidar a participar als pares en les activitats del centre, llibres per a pares, convidar als pares a parlar amb el tutor davant qualsevol dubte o problema... 

Un altre mètode per mantenir el contacte amb les famílies és a través dels SMS. Ha set un més que un mètode per mantenir el contacte, ja que se ha estat emprant con una eina dissuasiva per a que els infants es comportin millor, enviar les notes als pares i evitar el absentisme.  El que es desprèn del article dona a entendre que ha set una eina efectiva per mantenir el contacte amb els pares de conductes disruptives però s’han deixat de banda temes com les reunions, actitud positives dels infants, etc.  A més, hi ha que dir que 150 caràcters no donen per a molta informació. Penso que es una eina útil per a moments puntual però que no ha de ser substitut d’altres eines més interesants. 

El correu electrònic penso que és l’eina del mestre per excel·lència,  ja que avui dia quasi tothom té el correu electrònic, moltíssima gent el té al mòbil i  a més permet enviar qualsevol tipus d’arxius. És pot mantenir el contacte regular amb molts de pares de manera simultània, només dedicant una estona al ordinador cada dia. 
                                          Hot mail 2.tuning imatge lliure CCS


Per acabar, els blog i les xarxes socials són eines que permeten  penjar petites reflexions o articles sobre com treballar amb els infants (alimentació, descans, activitats al aire lliure, etc.) a més de mostrar als pares la feina diària que fan els mestres i els seus infants al dia a dia. Per una part, és mostra una petita descripció de la feina al llarg de tota la jornada i per l’altra penjar imatges per a que és pugui vorer la feina i el resultat final. Crec que és millor opció la primera, tenint en compte que a les imatges surten menors d’edat,  els blogs poden ser privats i es pot protegir millor les imatges per evitar la seva difusió.  


                                 Imatge del meu blog

Hi ha que dir que a pesar de totes les eines electròniques  que disposem sempre serà millor mantenir un contacte cara a cara, ja que proporcionarà confiança i proximitat cap als infants i el pares. I tenint en compte que el 80% de la comunicació és no verbal, ens estalviarem algun que un altre malentès. 

                                          Les claus de la comunicacío no verbal

Referencies:
           - La participación de las familias en las escuelas TIC: Análisis y reflexiones educativas.
http://www.dragondigital.es/2012/04/sara-dobarro-la-comunicacion-no-verbal-representa-el-80-de-lo-que-se-dice/

lunes, 18 de noviembre de 2013

Tema 3



La evolució de les TIC a les escoles ha set d’una manera lenta i poc constant. Al igual que passa amb moltes altres coses amb aquet país, només es fan millores amb l’única  intenció de que tingui una repercussió immediata per obtenir més vots per a les properes eleccions i no a llarg termini. Només hi ha que vorer les successives reformes educatives que hem tingut al llarg de l’historia de la democràcia per comprendre que hi ha alguna cosa que no acaba de anar be. M’entres que altres països com per exemple Finlàndia, va transformar el seu sistema educatiu als anys 70 amb una reforma pactada i molt consensuada amb totes les parts. Trenta anys després segueix sent un referent en tots els sentits, sempre imitat i per ara mai igualat.  

“Los analistas han podido así llegar a la conclusión de que la reforma ha supuesto una reducción de las desigualdades en un 25%. Conviene, sin embargo, precisar que la sociedad finlandesa, como todas las sociedades nórdicas contemporáneas, es más igualitaria. Las diferencias familiares tienen menos efecto en el futuro de los niños que en las sociedades anglosajonas donde las reformas de democratización de la escuela no ha reducido las desigualdades sociales.” http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_educativo_de_Finlandia




Centrant-nos al tema que ens ateny i en el nostre propi  territori, els primers intents per introduir les noves tecnologies (TIC) a les escoles van començar als anys vuitanta. Això es va traduir en un projecte anomenat “Atenea” que més endavant passaria a nomenar-se (PNTIC) “Programa de Nuevas Tecnologias de la Informacion y la Comunicación” amb la intenció de dotar a les escoles amb un minin de recursos tecnològics i informàtics.
 


A les escoles començaren ha aparèixer els ordinadors a les escoles com a un recurs per a millorar l’administració del centre. Poc després apareixerien les aules Atenea, que dotaren als centres educatius de equipament informàtic per als infants. La relació dels infants amb els ordinadors es basava en aprendre a utilitzar aquesta nova tecnologia a nivell d’usuari i no com a un recurs educatiu més.  Al final la falta d’organització i d’objectius ben definits així com falta dels recursos materials i econòmics adequats van fer que no s’obtingueren els resultats esperats van acabar amb la desaparició de molts dels programes o la seva transformació.  Encara que no tot va ser dolent, les noves tecnologies s’introduïren a l’escola per a ja no sortir i els seva utilització i aplicació ha anat evolucionant al llarg dels anys.


Als anys noranta ens trobem amb una nova reforma educativa, la LOGSE. Aquesta reforma va deixar de banda a les noves tecnologies, per un costat degut a fracàs del primer intent d’introduir les noves tecnologies als centres educatius i no obtenir els resultats esperats  a més de la falta de consens sobre la millor manera de treballar amb els recursos tecnològics a l’escola. I per l’altra degut a la gran inversió que requeria, cosa que en temps de crisis va repercutir molt negativament a la inversió en les TIC.

Finalment a principi del S.XXI va arribar l’era d’internet que obri un mon nou de possibilitats, on fins aquell moment eren impensables. 

Internet va transformar empreses, sectors econòmics, relacions socials, informació, etc. Va transformar la societat ens tots els sentits, perquè no ha de transformar també l’educació. Això devien pensar els nostres governants, pressionats per una societat ansiosa de canvis degut a la revolució d’internet. 

En poc temps, es crearen diversos programes europeus i nacionals per promocionar la implementació dels ordinadors i d’internet a les escoles, de manera que assegurés els accés de tots a la red (incloent els sectors mes desfavorits).  A més, aquet programa va incloure un procés de formació de professorat,  aspecte molt important i que en part fou  el que condemna el primer intent d’introduir les TIC a les escoles.

                                                       http://www.youtube.com/watch?v=Or-YE3yC_cQ

Avui dia, jo diria que comença ha haver-hi una certa tendència (ja que no arriba a revolució) a introduir a les classes les eines TIC. No com una eina més per a seguir donant classes per a copiar el que hi havia a la pissarra sinó com un instrument més del aprenentatge. A més, cada dia és creen noves eines i softwares educatius que són molt útils per a treballar a les escoles i tenint en compte que cada dia hi ha més conscienciació social en quant a la importància de les TIC a l’educació. Però, el factor més important a l’hora d’introduir i treballar de manera adequada les noves tecnologies són els mestres i crec que amb aquest aspecte avui dia encara falta una mica més de formació per a introduir les noves tecnologies, com deia Area en un dels seus escrits no dotar de trastos cars a una escola obtindràs millors resultats, sense una planificació, uns objectius ben definits...
Per tant, podríem dir que s’està aconseguint el que es volia aconseguir des de un principi amb la introducció de les TIC a l’escola i els diferents plans que s’han creat des de els anys vuitanta. 


Diferencia entre una el aula atenea de principis dels anys vuitanta i un aula del S. XXI.

En la primera hi ha poc ordinadors per tots els infants, es treballa amb ells de manera esporàdica i només s’ensenya a utilitzar es ordinadors com a eina.  Mentrestant en la segona els ordinadors s’utilitzen com a instrument d’aprenentatge, per interconnectar professors i alumnes de diferents regions, es poden utilitzar diferents eines  com vídeos, musica, imatges,  etc.


 
 Artefacte propi

 Recursos:




  http://www.youtube.com/watch?v=Or-YE3yC_cQ