Les possibilitats de les tic per a la comunicació família
escola
Les relacions que existeixen
entre la família i l’escola han patit molts de canvis al llarg de tota
l’historia de la democràcia i no sempre aquestes han set per a millor. Els
canvis que hagut al llarg dels anys han canviat i modificat el rols de ambdues
parts.
Per un costat tenim que la figura del
professor/a ha deixat de ser una autoritat de coneixement absolut per a
convertir-se en una mena guia per a que els infants vagin aprenent de forma mes
o menys autònoma. Aquesta pèrdua d’autoritat i el canvi que hi hagut en les
tendències educatives ha fet que cada vegada més les escoles i els pares
estiguin mes “desconnectats” els uns dels altres.
Normalment els docents no volen saber res dels
pares (nomes quant passa algun fet puntual) per a que no interfereixin en la
seva feina, ja que es consideren que un pare o mare no pot discutir-li la seva
feina sense haver estudiat però si discuteixen algun fet. Però no ens parem a
pensar que tal volta sigui perquè realment no ho comprenen i volen saber de
quina manera el seu fill/a aprendrà. Per
tant, els docents hem de deixar la prepotència de costat i hem de procurar
raonar i fer comprendre als pares i mares les raons per les quals s’utilitzen
aquestes metodologies i no amb les que ells varen aprendre.
Per l’altre costat tenim als
pares i mares, que solen ser bastant escèptics a l’hora de treballar les noves
metodologies. Ja que tal volta ells no han tingut les mateixes
oportunitats que tenen ara els seus
infants. Els costa molt comprendre com avui dia un infant pot aprendre sense
tenir un llibre de text de referencia o sense aprendre’s la lliçó de memòria.
Per tant, la nostra feina no es limita a ensenyar al infant sinó també als seus
progenitors i segurament molt de docents es preguntaran perquè. L a resposta es
simple, si el que es treballa a classe té una continuïtat a casa és dos vegades
bo. També hi ha que rompre amb el perjudici que tenen algunes famílies en las
que el professor és l’expert i és ell qui mana.
I finalment una de les principals
causes de la mala relació entre el l’escola i la família es la poca conciliació
que hi ha entre la vida laboral, familiar i personal. En els últims trenta anys
la societat, rols familiars, feines ha canviat molt però no en tots els
aspectes i no sempre per a millor. Per això se estan emprenent accions peracabar amb aquesta problemàtica.
Per tant, per acabar amb aquesta
desconnexió que dura prou anys, nosaltres com a docent em de proporcionar totes
les eines necessàries per acabar amb això. El primer que hem de fer entendre
als pares és que tenen tot el dret a participar en l’educació
dels seus infants, ja sigui en el procés educatiu dels seus infants a traves
d’activitats d’aula o culturals o en consells escolars i associacions de pares
(es preferible que participin en les dos).És preferible que els pares
acudeixin i tractin cara a cara amb el docent, ja que permet un contacte més
personal i transparent. Sinó es possible, existeixen multitud de eines
tecnologies a través de les quals podem mantenir un contacte diari o habitual.
Per a començar tenim les webs de
centre, las quals podem utilitzar per penjar informació del que es farà al
llarg del any (excursions, xerrades, activitats benefiques, etc.), les
metodologies que se emprin al centre, el
perquè de treballar d’aquesta metodologia i no altres, maneres de treballar amb
els seus infants, guies d’alimentació,
deport i d’una vida sana, convidar a participar als pares en les activitats del
centre, llibres per a pares, convidar als pares a parlar amb el tutor davant
qualsevol dubte o problema...
Un altre mètode per mantenir el
contacte amb les famílies és a través dels SMS. Ha set un més que un mètode per
mantenir el contacte, ja que se ha estat emprant con una eina dissuasiva per a
que els infants es comportin millor, enviar les notes als pares i evitar el
absentisme. El que es desprèn del
article dona a entendre que ha set una eina efectiva per mantenir
el contacte amb els pares de conductes disruptives però s’han deixat de banda
temes com les reunions, actitud positives dels infants, etc. A més, hi ha que dir que 150 caràcters no donen
per a molta informació. Penso que es una eina útil per a moments puntual però
que no ha de ser substitut d’altres eines més interesants.
El correu electrònic penso que és
l’eina del mestre per excel·lència, ja
que avui dia quasi tothom té el correu electrònic, moltíssima gent el té al mòbil
i a més permet enviar qualsevol tipus d’arxius.
És pot mantenir el contacte regular amb molts de pares de manera simultània,
només dedicant una estona al ordinador cada dia.
Hot mail 2.tuning imatge lliure CCS
Per acabar, els blog i les xarxes socials són
eines que permeten penjar petites
reflexions o articles sobre com treballar amb els infants (alimentació,
descans, activitats al aire lliure, etc.) a més de mostrar als pares la feina diària
que fan els mestres i els seus infants al dia a dia. Per una part, és mostra una
petita descripció de la feina al llarg de tota la jornada i per l’altra penjar
imatges per a que és pugui vorer la feina i el resultat final. Crec que és millor
opció la primera, tenint en compte que a les imatges surten menors d’edat, els blogs poden ser privats i es pot protegir
millor les imatges per evitar la seva difusió.
Imatge del meu blog
Hi ha que dir que a pesar de
totes les eines electròniques que
disposem sempre serà millor mantenir un contacte cara a cara, ja que proporcionarà
confiança i proximitat cap als infants i el pares. I tenint en compte que el 80% de la comunicació és no verbal, ens estalviarem algun que un altre malentès.
Les claus de la comunicacío no verbal
Referencies:
- La participación de las familias en las escuelas TIC: Análisis y reflexiones educativas.http://www.dragondigital.es/2012/04/sara-dobarro-la-comunicacion-no-verbal-representa-el-80-de-lo-que-se-dice/
.JPG)
