Quart d'Educació Infantil: Tema 3

La evolució de les TIC a les escoles ha set d’una manera lenta i poc constant. Al igual que passa amb moltes altres coses amb aquet país, només es fan millores amb l’única intenció de que tingui una repercussió immediata per obtenir més vots per a les properes eleccions i no a llarg termini. Només hi ha que vorer les successives reformes educatives que hem tingut al llarg de l’historia de la democràcia per comprendre que hi ha alguna cosa que no acaba de anar be. M’entres que altres països com per exemple Finlàndia, va transformar el seu sistema educatiu als anys 70 amb una reforma pactada i molt consensuada amb totes les parts. Trenta anys després segueix sent un referent en tots els sentits, sempre imitat i per ara mai igualat.

“Los analistas han podido así llegar a la conclusión de que la reforma ha supuesto una reducción de las desigualdades en un 25%. Conviene, sin embargo, precisar que la sociedad finlandesa, como todas las sociedades nórdicas contemporáneas, es más igualitaria. Las diferencias familiares tienen menos efecto en el futuro de los niños que en las sociedades anglosajonas donde las reformas de democratización de la escuela no ha reducido las desigualdades sociales.” http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_educativo_de_Finlandia

Centrant-nos al tema que ens ateny i en el nostre propi territori, els primers intents per introduir les noves tecnologies (TIC) a les escoles van començar als anys vuitanta. Això es va traduir en un projecte anomenat “Atenea” que més endavant passaria a nomenar-se (PNTIC) “Programa de Nuevas Tecnologias de la Informacion y la Comunicación” amb la intenció de dotar a les escoles amb un minin de recursos tecnològics i informàtics.

A les escoles començaren ha aparèixer els ordinadors a les escoles com a un recurs per a millorar l’administració del centre. Poc després apareixerien les aules Atenea, que dotaren als centres educatius de equipament informàtic per als infants. La relació dels infants amb els ordinadors es basava en aprendre a utilitzar aquesta nova tecnologia a nivell d’usuari i no com a un recurs educatiu més. Al final la falta d’organització i d’objectius ben definits així com falta dels recursos materials i econòmics adequats van fer que no s’obtingueren els resultats esperats van acabar amb la desaparició de molts dels programes o la seva transformació. Encara que no tot va ser dolent, les noves tecnologies s’introduïren a l’escola per a ja no sortir i els seva utilització i aplicació ha anat evolucionant al llarg dels anys.

Als anys noranta ens trobem amb una nova reforma educativa, la LOGSE. Aquesta reforma va deixar de banda a les noves tecnologies, per un costat degut a fracàs del primer intent d’introduir les noves tecnologies als centres educatius i no obtenir els resultats esperats a més de la falta de consens sobre la millor manera de treballar amb els recursos tecnològics a l’escola. I per l’altra degut a la gran inversió que requeria, cosa que en temps de crisis va repercutir molt negativament a la inversió en les TIC.

Finalment a principi del S.XXI va arribar l’era d’internet que obri un mon nou de possibilitats, on fins aquell moment eren impensables.

Internet va transformar empreses, sectors econòmics, relacions socials, informació, etc. Va transformar la societat ens tots els sentits, perquè no ha de transformar també l’educació. Això devien pensar els nostres governants, pressionats per una societat ansiosa de canvis degut a la revolució d’internet.

En poc temps, es crearen diversos programes europeus i nacionals per promocionar la implementació dels ordinadors i d’internet a les escoles, de manera que assegurés els accés de tots a la red (incloent els sectors mes desfavorits). A més, aquet programa va incloure un procés de formació de professorat, aspecte molt important i que en part fou el que condemna el primer intent d’introduir les TIC a les escoles.

http://www.youtube.com/watch?v=Or-YE3yC_cQ

Avui dia, jo diria que comença ha haver-hi una certa tendència (ja que no arriba a revolució) a introduir a les classes les eines TIC. No com una eina més per a seguir donant classes per a copiar el que hi havia a la pissarra sinó com un instrument més del aprenentatge. A més, cada dia és creen noves eines i softwares educatius que són molt útils per a treballar a les escoles i tenint en compte que cada dia hi ha més conscienciació social en quant a la importància de les TIC a l’educació. Però, el factor més important a l’hora d’introduir i treballar de manera adequada les noves tecnologies són els mestres i crec que amb aquest aspecte avui dia encara falta una mica més de formació per a introduir les noves tecnologies, com deia Area en un dels seus escrits no dotar de trastos cars a una escola obtindràs millors resultats, sense una planificació, uns objectius ben definits...

Per tant, podríem dir que s’està aconseguint el que es volia aconseguir des de un principi amb la introducció de les TIC a l’escola i els diferents plans que s’han creat des de els anys vuitanta.

Diferencia entre una el aula atenea de principis dels anys vuitanta i un aula del S. XXI.

En la primera hi ha poc ordinadors per tots els infants, es treballa amb ells de manera esporàdica i només s’ensenya a utilitzar es ordinadors com a eina. Mentrestant en la segona els ordinadors s’utilitzen com a instrument d’aprenentatge, per interconnectar professors i alumnes de diferents regions, es poden utilitzar diferents eines com vídeos, musica, imatges, etc.