Quart d'Educació Infantil: Tema 4

Les possibilitats de les tic per a la comunicació família escola

Les relacions que existeixen entre la família i l’escola han patit molts de canvis al llarg de tota l’historia de la democràcia i no sempre aquestes han set per a millor. Els canvis que hagut al llarg dels anys han canviat i modificat el rols de ambdues parts.

Per un costat tenim que la figura del professor/a ha deixat de ser una autoritat de coneixement absolut per a convertir-se en una mena guia per a que els infants vagin aprenent de forma mes o menys autònoma. Aquesta pèrdua d’autoritat i el canvi que hi hagut en les tendències educatives ha fet que cada vegada més les escoles i els pares estiguin mes “desconnectats” els uns dels altres.

Normalment els docents no volen saber res dels pares (nomes quant passa algun fet puntual) per a que no interfereixin en la seva feina, ja que es consideren que un pare o mare no pot discutir-li la seva feina sense haver estudiat però si discuteixen algun fet. Però no ens parem a pensar que tal volta sigui perquè realment no ho comprenen i volen saber de quina manera el seu fill/a aprendrà. Per tant, els docents hem de deixar la prepotència de costat i hem de procurar raonar i fer comprendre als pares i mares les raons per les quals s’utilitzen aquestes metodologies i no amb les que ells varen aprendre.

Per l’altre costat tenim als pares i mares, que solen ser bastant escèptics a l’hora de treballar les noves metodologies. Ja que tal volta ells no han tingut les mateixes oportunitats que tenen ara els seus infants. Els costa molt comprendre com avui dia un infant pot aprendre sense tenir un llibre de text de referencia o sense aprendre’s la lliçó de memòria. Per tant, la nostra feina no es limita a ensenyar al infant sinó també als seus progenitors i segurament molt de docents es preguntaran perquè. L a resposta es simple, si el que es treballa a classe té una continuïtat a casa és dos vegades bo. També hi ha que rompre amb el perjudici que tenen algunes famílies en las que el professor és l’expert i és ell qui mana.

I finalment una de les principals causes de la mala relació entre el l’escola i la família es la poca conciliació que hi ha entre la vida laboral, familiar i personal. En els últims trenta anys la societat, rols familiars, feines ha canviat molt però no en tots els aspectes i no sempre per a millor. Per això se estan emprenent accions peracabar amb aquesta problemàtica.

Per tant, per acabar amb aquesta desconnexió que dura prou anys, nosaltres com a docent em de proporcionar totes les eines necessàries per acabar amb això. El primer que hem de fer entendre als pares és que tenen tot el dret a participar en l’educació dels seus infants, ja sigui en el procés educatiu dels seus infants a traves d’activitats d’aula o culturals o en consells escolars i associacions de pares (es preferible que participin en les dos).És preferible que els pares acudeixin i tractin cara a cara amb el docent, ja que permet un contacte més personal i transparent. Sinó es possible, existeixen multitud de eines tecnologies a través de les quals podem mantenir un contacte diari o habitual.

Per a començar tenim les webs de centre, las quals podem utilitzar per penjar informació del que es farà al llarg del any (excursions, xerrades, activitats benefiques, etc.), les metodologies que se emprin al centre, el perquè de treballar d’aquesta metodologia i no altres, maneres de treballar amb els seus infants, guies d’alimentació, deport i d’una vida sana, convidar a participar als pares en les activitats del centre, llibres per a pares, convidar als pares a parlar amb el tutor davant qualsevol dubte o problema...

Un altre mètode per mantenir el contacte amb les famílies és a través dels SMS. Ha set un més que un mètode per mantenir el contacte, ja que se ha estat emprant con una eina dissuasiva per a que els infants es comportin millor, enviar les notes als pares i evitar el absentisme. El que es desprèn del article dona a entendre que ha set una eina efectiva per mantenir el contacte amb els pares de conductes disruptives però s’han deixat de banda temes com les reunions, actitud positives dels infants, etc. A més, hi ha que dir que 150 caràcters no donen per a molta informació. Penso que es una eina útil per a moments puntual però que no ha de ser substitut d’altres eines més interesants.

El correu electrònic penso que és l’eina del mestre per excel·lència, ja que avui dia quasi tothom té el correu electrònic, moltíssima gent el té al mòbil i a més permet enviar qualsevol tipus d’arxius. És pot mantenir el contacte regular amb molts de pares de manera simultània, només dedicant una estona al ordinador cada dia.

Hot mail 2.tuning imatge lliure CCS

Per acabar, els blog i les xarxes socials són eines que permeten penjar petites reflexions o articles sobre com treballar amb els infants (alimentació, descans, activitats al aire lliure, etc.) a més de mostrar als pares la feina diària que fan els mestres i els seus infants al dia a dia. Per una part, és mostra una petita descripció de la feina al llarg de tota la jornada i per l’altra penjar imatges per a que és pugui vorer la feina i el resultat final. Crec que és millor opció la primera, tenint en compte que a les imatges surten menors d’edat, els blogs poden ser privats i es pot protegir millor les imatges per evitar la seva difusió.

Imatge del meu blog

Hi ha que dir que a pesar de totes les eines electròniques que disposem sempre serà millor mantenir un contacte cara a cara, ja que proporcionarà confiança i proximitat cap als infants i el pares. I tenint en compte que el 80% de la comunicació és no verbal, ens estalviarem algun que un altre malentès.