Per a l’escola del S.XXI realment sigui del S.XXI, les
tecnologies digitals han de passar desapercebudes i ser una eina més d’ús
quotidià en l’escola (Gemma Tur Ferrer).
Escola tradicional vs Escola del present. Encara queda cami per recorrer.
Artefacte lliure CC
Artefacte propi
Una investigacióde “Appleclassrooms of tomorrow” o ACOT va descobrí que el període d’implantació d’una
tecnologia es troba entre 3 i 5 anys i durant aquest període passa per diverses
fases. La investigació consistia en inundar diversos centres escolars de
l’ultima tecnologia, proporcionant un assessorament i software personalitzats.
Per un altre costat anaven avaluant la vida diària de l’escola i les diferents
fases per les quals la tecnologia anava formant part de la practica quotidiana
dels docents. Les conclusions de dita investigació foren les següents:
D’aquest estudi podem extreure diverses conclusions, que no
només van relacionades amb les eines tecnològiques. Per un costat, trobem que
no tots els docents arriben a la quinta fase de la implantació de la
tecnologia, la de innovació. Això pot ser degut, a que el docent no ha adquirit
totes les competències necessàries per a treballar les tecnologies a l’aula.
Aspecte que es millora amb una mica de voluntat i esforç. Per un altre costat,
trobem que la metodologia i el rol que empra el docent no és l’adequada per a
treballar amb les tecnologies. Ja que, tal i com es reflexa en l’article de
Manuel Area Moreira de 2002. “Adecuar a los fines y métodos de
enseñanza al nuevo contexto de la Sociedad de la información requiere
replantear los modos de actuación docente, los procesos de aprendizaje así como
las metas, forma de enseñanza. Esto significará que en los procesos formativos ya
no sirve, como en décadas anteriores, que las persones memoricen y almacenen
muchos datos e información...”
El docent ha de passar de ser el centre del aprenentatge i
del coneixement ha ser un guia del procés d’aprenentatge en la Sociedad de la
informació, crear alumnes crítics d’avant el excés d’informació de la xarxa.
Les possibilitats de les tic per a la comunicació família
escola
Les relacions que existeixen
entre la família i l’escola han patit molts de canvis al llarg de tota
l’historia de la democràcia i no sempre aquestes han set per a millor. Els
canvis que hagut al llarg dels anys han canviat i modificat el rols de ambdues
parts.
Per un costat tenim que la figura del
professor/a ha deixat de ser una autoritat de coneixement absolut per a
convertir-se en una mena guia per a que els infants vagin aprenent de forma mes
o menys autònoma. Aquesta pèrdua d’autoritat i el canvi que hi hagut en les
tendències educatives ha fet que cada vegada més les escoles i els pares
estiguin mes “desconnectats” els uns dels altres.
Normalment els docents no volen saber res dels
pares (nomes quant passa algun fet puntual) per a que no interfereixin en la
seva feina, ja que es consideren que un pare o mare no pot discutir-li la seva
feina sense haver estudiat però si discuteixen algun fet. Però no ens parem a
pensar que tal volta sigui perquè realment no ho comprenen i volen saber de
quina manera el seu fill/a aprendrà. Per
tant, els docents hem de deixar la prepotència de costat i hem de procurar
raonar i fer comprendre als pares i mares les raons per les quals s’utilitzen
aquestes metodologies i no amb les que ells varen aprendre.
Per l’altre costat tenim als
pares i mares, que solen ser bastant escèptics a l’hora de treballar les noves
metodologies. Ja que tal volta ells no han tingut les mateixes
oportunitatsque tenen ara els seus
infants. Els costa molt comprendre com avui dia un infant pot aprendre sense
tenir un llibre de text de referencia o sense aprendre’s la lliçó de memòria.
Per tant, la nostra feina no es limita a ensenyar al infant sinó també als seus
progenitors i segurament molt de docents es preguntaran perquè. L a resposta es
simple, si el que es treballa a classe té una continuïtat a casa és dos vegades
bo. També hi ha que rompre amb el perjudici que tenen algunes famílies en las
que el professor és l’expert i és ell qui mana.
I finalment una de les principals
causes de la mala relació entre el l’escola i la família es la poca conciliació
que hi ha entre la vida laboral, familiar i personal. En els últims trenta anys
la societat, rols familiars, feines ha canviat molt però no en tots els
aspectes i no sempre per a millor. Per això se estan emprenent accions peracabar amb aquesta problemàtica.
Per tant, per acabar amb aquesta
desconnexió que dura prou anys, nosaltres com a docent em de proporcionar totes
les eines necessàries per acabar amb això. El primer que hem de fer entendre
als pares és que tenen tot el dret a participar en l’educació
dels seus infants, ja sigui en el procés educatiu dels seus infants a traves
d’activitats d’aula o culturals o en consells escolars i associacions de pares
(es preferible que participin en les dos).És preferible que els pares
acudeixin i tractin cara a cara amb el docent, ja que permet un contacte més
personal i transparent. Sinó es possible, existeixen multitud de eines
tecnologies a través de les quals podem mantenir un contacte diari o habitual.
Per a començar tenim les webs de
centre, las quals podem utilitzar per penjar informació del que es farà al
llarg del any (excursions, xerrades, activitats benefiques, etc.), les
metodologies que se emprin al centre,el
perquè de treballar d’aquesta metodologia i no altres, maneres de treballar amb
els seus infants,guies d’alimentació,
deport i d’una vida sana, convidar a participar als pares en les activitats del
centre, llibres per a pares, convidar als pares a parlar amb el tutor davant
qualsevol dubte o problema...
Un altre mètode per mantenir el
contacte amb les famílies és a través dels SMS. Ha set un més que un mètode per
mantenir el contacte, ja que se ha estat emprant con una eina dissuasiva per a
que els infants es comportin millor, enviar les notes als pares i evitar el
absentisme. El que es desprèn del
articledona a entendre que ha set una eina efectiva per mantenir
el contacte amb els pares de conductes disruptives però s’han deixat de banda
temes com les reunions, actitud positives dels infants, etc. A més, hi ha que dir que 150 caràcters no donen
per a molta informació. Penso que es una eina útil per a moments puntual però
que no ha de ser substitut d’altres eines més interesants.
El correu electrònic penso que és
l’eina del mestre per excel·lència, ja
que avui dia quasi tothom té el correu electrònic, moltíssima gent el té al mòbil
i a més permet enviar qualsevol tipus d’arxius.
És pot mantenir el contacte regular amb molts de pares de manera simultània,
només dedicant una estona al ordinador cada dia.
Hot mail 2.tuning imatge lliure CCS
Per acabar, els blog i les xarxes socials són
eines que permeten penjar petites
reflexions o articles sobre com treballar amb els infants (alimentació,
descans, activitats al aire lliure, etc.) a més de mostrar als pares la feina diària
que fan els mestres i els seus infants al dia a dia. Per una part, és mostra una
petita descripció de la feina al llarg de tota la jornada i per l’altra penjar
imatges per a que és pugui vorer la feina i el resultat final. Crec que és millor
opció la primera, tenint en compte que a les imatges surten menors d’edat, els blogs poden ser privats i es pot protegir
millor les imatges per evitar la seva difusió.
Hi ha que dir que a pesar de
totes les eines electròniques que
disposem sempre serà millor mantenir un contacte cara a cara, ja que proporcionarà
confiança i proximitat cap als infants i el pares. I tenint en compte que el 80% de la comunicació és no verbal, ens estalviarem algun que un altre malentès.
La evolució de les TIC a les escoles ha set d’una manera
lenta i poc constant. Al igual que passa amb moltes altres coses amb aquet
país, només es fan millores amb l’únicaintenció de que tingui una repercussió immediata per obtenir més vots
per a les properes eleccions i no a llarg termini. Només hi ha que vorer les successives reformes educatives que hem tingut al llarg de l’historia de la
democràcia per comprendre que hi ha alguna cosa que no acaba de anar be.
M’entres que altres països com per exemple Finlàndia, va transformar el seu
sistema educatiu als anys 70 amb una reforma pactada i molt consensuada amb
totes les parts. Trenta anys després segueix sent un referent en tots els
sentits, sempre imitat i per ara mai igualat.
“Los analistas han podido así llegar a la conclusión de que
la reforma ha supuesto una reducción de las desigualdades en un 25%. Conviene,
sin embargo, precisar que la sociedad finlandesa, como todas las sociedades
nórdicas contemporáneas, es más igualitaria. Las diferencias familiares tienen
menos efecto en el futuro de los niños que en las sociedades anglosajonas donde
las reformas de democratización de la escuela no ha reducido las desigualdades
sociales.” http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_educativo_de_Finlandia
Centrant-nos al tema que ens ateny i en el nostre propi territori, els primers intents per introduir
les noves tecnologies (TIC) a les escoles van començar als anys vuitanta. Això
es va traduir en un projecte anomenat “Atenea” que més endavant passaria a
nomenar-se (PNTIC) “Programa de Nuevas Tecnologias de la Informacion y la
Comunicación” amb la intenció de dotar a les escoles amb un minin de recursos
tecnològics i informàtics.
A les escoles començaren ha aparèixer els ordinadors a les
escoles com a un recurs per a millorar l’administració del centre. Poc després
apareixerien les aules Atenea, que dotaren als centres educatius de equipament
informàtic per als infants. La relació dels infants amb els ordinadors es
basava en aprendre a utilitzar aquesta nova tecnologia a nivell d’usuari i no
com a un recurs educatiu més.Al final
la falta d’organització i d’objectius ben definits així com falta dels recursos
materials i econòmics adequats van fer que no s’obtingueren els resultats
esperats van acabar amb la desaparició de molts dels programes o la seva
transformació.Encara que no tot va ser
dolent, les noves tecnologies s’introduïren a l’escola per a ja no sortir i els
seva utilització i aplicació ha anat evolucionant al llarg dels anys.
Als anys noranta ens trobem amb una nova reforma educativa,
la LOGSE. Aquesta reforma va deixar de banda a les noves tecnologies, per un
costat degut a fracàs del primer intent d’introduir les noves tecnologies als
centres educatius i no obtenir els resultats esperatsa més de la falta de consens sobre la millor
manera de treballar amb els recursos tecnològics a l’escola. I per l’altra
degut a la gran inversió que requeria, cosa que en temps de crisis va
repercutir molt negativament a la inversió en les TIC.
Finalment a principi del S.XXI va arribar l’era d’internet
que obri un mon nou de possibilitats, on fins aquell moment eren impensables.
Internet va transformar empreses, sectors econòmics,
relacions socials, informació, etc. Va transformar la societat ens tots els
sentits, perquè no ha de transformar també l’educació. Això devien pensar els
nostres governants, pressionats per una societat ansiosa de canvis degut a la
revolució d’internet.
En poc temps, es crearen diversos programes europeus i
nacionals per promocionar la implementació dels ordinadors i d’internet a les
escoles, de manera que assegurés els accés de tots a la red (incloent els
sectors mes desfavorits).A més, aquet
programa va incloure un procés de formació de professorat,aspecte molt important i que en part fou el que condemna el primer intent d’introduir
les TIC a les escoles.
http://www.youtube.com/watch?v=Or-YE3yC_cQ
Avui dia, jo diria que comença ha haver-hi una certa
tendència (ja que no arriba a revolució) a introduir a les classes les eines TIC.
No com una eina més per a seguir donant classes per a copiar el que hi havia a
la pissarra sinó com un instrument més del aprenentatge. A més, cada dia és
creen noves eines i softwares educatius que són molt útils per a treballar a
les escoles i tenint en compte que cada dia hi ha més conscienciació social en
quant a la importància de les TIC a l’educació. Però, el factor més important a
l’hora d’introduir i treballar de manera adequada les noves tecnologies són els
mestres i crec que amb aquest aspecte avui dia encara falta una mica més de
formació per a introduir les noves tecnologies, com deia Area en un dels seus
escrits no dotar de trastos cars a una escola obtindràs millors resultats,
sense una planificació, uns objectius ben definits...
Per tant, podríem dir que s’està aconseguint el que es volia
aconseguir des de un principi amb la introducció de les TIC a l’escola i els
diferents plans que s’han creat des de els anys vuitanta.
Diferencia entre una el aula atenea de principis dels anys vuitanta i un aula del S. XXI.
En la primera hi ha poc ordinadors per tots els infants, es
treballa amb ells de manera esporàdica i només s’ensenya a utilitzar es
ordinadors com a eina. Mentrestant en la
segona els ordinadors s’utilitzen com a instrument d’aprenentatge, per interconnectar
professors i alumnes de diferents regions, es poden utilitzar diferents
einescom vídeos, musica, imatges,etc.
.JPG)
.JPG)
