Tema 5

Les TIC en la educació del S.XXI.

Per a l’escola del S.XXI realment sigui del S.XXI, les tecnologies digitals han de passar desapercebudes i ser una eina més d’ús quotidià en l’escola (Gemma Tur Ferrer).  

Escola tradicional vs Escola del present. Encara queda cami per recorrer.

 

Artefacte lliure CC

 

                                                                          Artefacte propi 

Una investigació  de “Appleclassrooms of tomorrow” o ACOT va descobrí que el període d’implantació d’una tecnologia es troba entre 3 i 5 anys i durant aquest període passa per diverses fases. La investigació consistia en inundar diversos centres escolars de l’ultima tecnologia, proporcionant un assessorament i software personalitzats. Per un altre costat anaven avaluant la vida diària de l’escola i les diferents fases per les quals la tecnologia anava formant part de la practica quotidiana dels docents. Les conclusions de dita investigació foren les següents:

En una primera fase anomenada fase d’accés, que te unadurada d’aproximadament un any, els docents aprenen a utilitzar la tecnologia anivell d’usuari (basic). En la segona fase anomenada d’adopció, els docentsutilitzen la tecnologia per a fer el mateix que realitzen sense ella. Perexemple, utilitzen un canó digital i una pantalla per a fer de pissarradigital, sense innovar en les metodologies. M’entres que en la tercera fase,anomenada d’adaptació, la tecnologia és va integrant dins de les metodologiesmés tradicionals augmentant el ritme, la quantitat i la productivitat. Elsalumnes en aquesta fase comencen a integrar la tecnologia poc innovadora,enlloc d’escriure analògicament utilitzen eines digitals amb processadors detextos. En canvi en la quarta fase, la fase d’apropiació, tant els docents comels alumnes comencen a experimentar sobres les possibilitats que ofereixen lestecnologies digitals, obrint horitzons en els quals sense ella no seriapossible arribar. El treball amb les eines tecnològiques passa de ser unareflexa del que es feia abans  sense ellaa ser una eina didàctica molt útil. I finalment, en la quinta fase, anomenadad’innovació, la tecnologia digital s’empra d’una manera que abans no seemprava, innovant i creant noves formes d’aprenentatge. Però hi ha que destacarque no tots els docents arriben aquesta fase.

D’aquest estudi podem extreure diverses conclusions, que no només van relacionades amb les eines tecnològiques. Per un costat, trobem que no tots els docents arriben a la quinta fase de la implantació de la tecnologia, la de innovació. Això pot ser degut, a que el docent no ha adquirit totes les competències necessàries per a treballar les tecnologies a l’aula. Aspecte que es millora amb una mica de voluntat i esforç. Per un altre costat, trobem que la metodologia i el rol que empra el docent no és l’adequada per a treballar amb les tecnologies. Ja que, tal i com es reflexa en l’article de Manuel Area Moreira de 2002. “Adecuar a los fines y métodos de enseñanza al nuevo contexto de la Sociedad de la información requiere replantear los modos de actuación docente, los procesos de aprendizaje así como las metas, forma de enseñanza. Esto significará que en los procesos formativos ya no sirve, como en décadas anteriores, que las persones memoricen y almacenen muchos datos e información...”

 

El docent ha de passar de ser el centre del aprenentatge i del coneixement ha ser un guia del procés d’aprenentatge en la Sociedad de la informació, crear alumnes crítics d’avant el excés d’informació de la xarxa.