jueves, 23 de enero de 2014

Contes



Aquest treball ha estat un dels que més feina ens ha portat i amb el que més hem gaudit. Ha estat molt complicat fer un treball com es el de crear un conte, realitzar l’historia animada i a més quedar content amb el resultat, ja que ens exigim molt i no resulta fàcil satisfer-nos. Els diferents treballs han destacat en diferents aspectes però tots destaquen per tenir una feinada al darrera.
A continuació dels aspectes més destacables de tots els treballs i procuraré fer una critica constructiva si hi ha alguna cosa que es pugui millorar però també hi ha que pensar que el context en que se han realitzat: poc temps, una forma de treballar amb un programa fins ara desconeguda, la necessitat de tenir molt de coneixements previs d’informàtica, moltes altres feines d’altres assignatures. Per tant, el simple fet de haver-ho aconseguit ja mereix una gran recompensa. 

El conte de “Els essers de la llum”. 

Aquest conte, destaca per ser una història amb la que els infants gaudiran, passaran por i alegria a més l’historia els conscienciarà de que hi ha que cuidar el medi ambient. L’única cosa que milloraria és l’animació dels personatges per acabar de donar-los vida, ja que aquesta historia és una adaptació d’un musical que van realitzar on els moviments dels personatges tenien molta importància. També trobo a faltar les cançons del musical que són precioses i molt adequades per aquest conte. Tal volta per ser una adaptació d’una representació que per a mi va ser tant impressionant, esperava que també estigues plasmat al conte però no vull llevar mèrit a la feina que esta molt ben realitzada. 

El conte de “Cubin Cuadrado y el descubrimiento de Redonda”.

Coincidint amb el que han dit els meus companys aquest conte ha resultat ser un software professional. Els punts més destacables per a mi i que ningun altre ha aconseguit, ha estat el fet d’aconseguir que tant el cotxe com la nau espacial és desplaçaven pareixen real, realitzant una tècnica que fou implantada en els primers videojocs de cotxes on era el fons el que es movia i no l’objecte. Només dir que chapó.  

El conte de “El viatge fantàstic de Na Chisca”. 

M ‘agradat com aquesta historia treballa la cultura de les Pitiüses i dels llocs més emblemàtics d’aquestes illes. Tal vegada, el inici d’aquest conte no sorprèn com altres però si que enganxa a mida que és va desenvolupant i van apareixent moltes referencies a la nostra cultura com la sargantana, el ball pagues, les cases tradicionals i la nostra historia en general. 

El conte “Aquest sóc jo, Este soy jo, This is me”.

Aquest conte tal vegada no destaqui per tenir una historia molt complexa però tampoc era necessari, ja que si destaca per algun aspecte és per ser trilingüe, aspecte que ningú més ha treballat.  A més un altre aspecte que només te aquest conte son les animacions per moure la boca amb la qual els personatges pareixia que realment parlaven un aspecte el qual dona molta vida al conte. 

El conte de “Les aventures den Franklyn”. 

Sense cap dubte, per a mi ha estat la millor historia i la més divertida. No és un treball més, per a realitzar més tard activitats,  simplement és entretindré  i vae si ho aconsegueix. És una historia molt divertida des de principi fins al final i jo sense ser un infant vaig estar enganxat. Només trobo a faltar que no hi hagi una continuació de l’historia. 

lunes, 20 de enero de 2014

PLE



Abans de parla del meu PLE, voldria explicar breument que es un PLE i en que consisteix.
La paraula PLE prové del acrònim angles Personal Learning Enviroment , que comença a utilitzar-se arrel d’una conferencia del  JISC/CETIS del 2004. http://jisc.cetis.ac.uk/ o la seva nova web http://www.cetis.ac.uk/
 
 Bàsicament el PLE, és un sistema que ajuda als estudiants a prendre el control i la gestió del seu propi  aprenentatge.  
 
Aquí tenim un vídeo on se’ns explica de manera breu però precisa els Entorns Personals d’Aprenentatge. Cal d’estacar, que el vídeo pertany a Linda Castañeda. Que és Pedagoga (Universitat de Murcia), Doctora en Tecnologia Educativa (Universitat de les Illes Balears), Professora del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de Murcia i finalment Membre del Grup d’investigació de Tecnologia Educativa de la Universitat de Murcia.  Per tant, es pot estar segur que l’informacío que hi ha apareix és fidedigna i no se ha “deformat” com sol ocórrer amb moltes informacions que circulen per la xarxa. 




Una vegada que ens ha quedat clar que és un PLE, toca centrar-se en un mateix. Per a començar, el PLE ha set creat amb Cmap tools. Una fantàstica eina per a crear mapes conceptuals, encara que de vegades pot semblar poc intuïtiva i una mica estranya d’usar. Una vegada has après a usar-la amb la tècnica de assaig i error el resultat pot ser més que satisfactori. 

En el següent pas has de realitzar és reflexionar sobre com ha set i es el teu procés d’aprenentatge. I és quant te n’adones d’una de les funcions del PLE, conèixer-se a un mateix.
Amb aquest aspecte he de destacar per un costat, la presència de les eines tecnològiques per accedir a la informació, té molta força dins de la meva vida i per una part això no m’agrada.  Ja que sinó puc accedir a la xarxa, ja no puc accedir al coneixement.  També tinc que dir, que jo ja sóc una persona adulta i se que existeixen altres maneres d’accedir al coneixement sense usar la tecnologia. Els que me preocupen són els joves natius digitals, que han aprés a accedir a la informació en qualsevol lloc i en qualsevol moment. 

Per un altre costat, també he observat que per a mi es molt important el contacte humà a l’hora de obtenir el coneixement. Prefereixo que una persona m’he expliqui el que conèixer-ho tot pel meu comte. Això pot sonar a vagància, però res més lluny de la realitat. Normalment, si me apassiono per certes coses, és gràcies a la passió que me ha transmès una altra persona amb interessos comuns i amb la puc aprendre i compartir un interès comú.  

Finalment, el aspecte més m’atreu d’aquesta idea, és el fet de poder vorer  teva pròpia evolució al llarg dels anys. Permetent-te reflexionar sobre els passos que estàs donant i si són necessaris corregir-los o no. 




Per acabar un mapa conceptual realitzar per Adell, explicant que sòn els PLEs realitzat en un congres a Barcelona.  http://conocity.eu/ple-by-adell/



viernes, 20 de diciembre de 2013

Tema 5



Les TIC en la educació del S.XXI.

Per a l’escola del S.XXI realment sigui del S.XXI, les tecnologies digitals han de passar desapercebudes i ser una eina més d’ús quotidià en l’escola (Gemma Tur Ferrer).  

Escola tradicional vs Escola del present. Encara queda cami per recorrer.
 
Artefacte lliure CC
 
                                                                          Artefacte propi 


Una investigació  de “Appleclassrooms of tomorrow” o ACOT va descobrí que el període d’implantació d’una tecnologia es troba entre 3 i 5 anys i durant aquest període passa per diverses fases. La investigació consistia en inundar diversos centres escolars de l’ultima tecnologia, proporcionant un assessorament i software personalitzats. Per un altre costat anaven avaluant la vida diària de l’escola i les diferents fases per les quals la tecnologia anava formant part de la practica quotidiana dels docents. Les conclusions de dita investigació foren les següents:


D’aquest estudi podem extreure diverses conclusions, que no només van relacionades amb les eines tecnològiques. Per un costat, trobem que no tots els docents arriben a la quinta fase de la implantació de la tecnologia, la de innovació. Això pot ser degut, a que el docent no ha adquirit totes les competències necessàries per a treballar les tecnologies a l’aula. Aspecte que es millora amb una mica de voluntat i esforç. Per un altre costat, trobem que la metodologia i el rol que empra el docent no és l’adequada per a treballar amb les tecnologies. Ja que, tal i com es reflexa en l’article de Manuel Area Moreira de 2002. “Adecuar a los fines y métodos de enseñanza al nuevo contexto de la Sociedad de la información requiere replantear los modos de actuación docente, los procesos de aprendizaje así como las metas, forma de enseñanza. Esto significará que en los procesos formativos ya no sirve, como en décadas anteriores, que las persones memoricen y almacenen muchos datos e información...”
 
El docent ha de passar de ser el centre del aprenentatge i del coneixement ha ser un guia del procés d’aprenentatge en la Sociedad de la informació, crear alumnes crítics d’avant el excés d’informació de la xarxa.


jueves, 28 de noviembre de 2013

Tema 4



Les possibilitats de les tic per a la comunicació família escola

Les relacions que existeixen entre la família i l’escola han patit molts de canvis al llarg de tota l’historia de la democràcia i no sempre aquestes han set per a millor. Els canvis que hagut al llarg dels anys han canviat i modificat el rols de ambdues parts.

 Per un costat tenim que la figura del professor/a ha deixat de ser una autoritat de coneixement absolut per a convertir-se en una mena guia per a que els infants vagin aprenent de forma mes o menys autònoma. Aquesta pèrdua d’autoritat i el canvi que hi hagut en les tendències educatives ha fet que cada vegada més les escoles i els pares estiguin mes “desconnectats” els uns dels altres.
 Normalment els docents no volen saber res dels pares (nomes quant passa algun fet puntual) per a que no interfereixin en la seva feina, ja que es consideren que un pare o mare no pot discutir-li la seva feina sense haver estudiat però si discuteixen algun fet. Però no ens parem a pensar que tal volta sigui perquè realment no ho comprenen i volen saber de quina manera el seu fill/a aprendrà.  Per tant, els docents hem de deixar la prepotència de costat i hem de procurar raonar i fer comprendre als pares i mares les raons per les quals s’utilitzen aquestes metodologies i no amb les que ells varen aprendre.

Per l’altre costat tenim als pares i mares, que solen ser bastant escèptics a l’hora de treballar les noves metodologies. Ja que tal volta ells no han tingut les mateixes oportunitats  que tenen ara els seus infants. Els costa molt comprendre com avui dia un infant pot aprendre sense tenir un llibre de text de referencia o sense aprendre’s la lliçó de memòria. Per tant, la nostra feina no es limita a ensenyar al infant sinó també als seus progenitors i segurament molt de docents es preguntaran perquè. L a resposta es simple, si el que es treballa a classe té una continuïtat a casa és dos vegades bo. També hi ha que rompre amb el perjudici que tenen algunes famílies en las que el professor és l’expert i és ell qui mana. 

I finalment una de les principals causes de la mala relació entre el l’escola i la família es la poca conciliació que hi ha entre la vida laboral, familiar i personal. En els últims trenta anys la societat, rols familiars, feines ha canviat molt però no en tots els aspectes i no sempre per a millor. Per això se estan emprenent accions peracabar amb aquesta problemàtica.

Per tant, per acabar amb aquesta desconnexió que dura prou anys, nosaltres com a docent em de proporcionar totes les eines necessàries per acabar amb això. El primer que hem de fer entendre als pares és que tenen tot el dret a participar en l’educació dels seus infants, ja sigui en el procés educatiu dels seus infants a traves d’activitats d’aula o culturals o en consells escolars i associacions de pares (es preferible que participin en les dos).És preferible que els pares acudeixin i tractin cara a cara amb el docent, ja que permet un contacte més personal i transparent. Sinó es possible, existeixen multitud de eines tecnologies a través de les quals podem mantenir un contacte diari o habitual. 

Per a començar tenim les webs de centre, las quals podem utilitzar per penjar informació del que es farà al llarg del any (excursions, xerrades, activitats benefiques, etc.), les metodologies que se emprin al centre,  el perquè de treballar d’aquesta metodologia i no altres, maneres de treballar amb els seus infants,  guies d’alimentació, deport i d’una vida sana, convidar a participar als pares en les activitats del centre, llibres per a pares, convidar als pares a parlar amb el tutor davant qualsevol dubte o problema... 

Un altre mètode per mantenir el contacte amb les famílies és a través dels SMS. Ha set un més que un mètode per mantenir el contacte, ja que se ha estat emprant con una eina dissuasiva per a que els infants es comportin millor, enviar les notes als pares i evitar el absentisme.  El que es desprèn del article dona a entendre que ha set una eina efectiva per mantenir el contacte amb els pares de conductes disruptives però s’han deixat de banda temes com les reunions, actitud positives dels infants, etc.  A més, hi ha que dir que 150 caràcters no donen per a molta informació. Penso que es una eina útil per a moments puntual però que no ha de ser substitut d’altres eines més interesants. 

El correu electrònic penso que és l’eina del mestre per excel·lència,  ja que avui dia quasi tothom té el correu electrònic, moltíssima gent el té al mòbil i  a més permet enviar qualsevol tipus d’arxius. És pot mantenir el contacte regular amb molts de pares de manera simultània, només dedicant una estona al ordinador cada dia. 
                                          Hot mail 2.tuning imatge lliure CCS


Per acabar, els blog i les xarxes socials són eines que permeten  penjar petites reflexions o articles sobre com treballar amb els infants (alimentació, descans, activitats al aire lliure, etc.) a més de mostrar als pares la feina diària que fan els mestres i els seus infants al dia a dia. Per una part, és mostra una petita descripció de la feina al llarg de tota la jornada i per l’altra penjar imatges per a que és pugui vorer la feina i el resultat final. Crec que és millor opció la primera, tenint en compte que a les imatges surten menors d’edat,  els blogs poden ser privats i es pot protegir millor les imatges per evitar la seva difusió.  


                                 Imatge del meu blog

Hi ha que dir que a pesar de totes les eines electròniques  que disposem sempre serà millor mantenir un contacte cara a cara, ja que proporcionarà confiança i proximitat cap als infants i el pares. I tenint en compte que el 80% de la comunicació és no verbal, ens estalviarem algun que un altre malentès. 

                                          Les claus de la comunicacío no verbal

Referencies:
           - La participación de las familias en las escuelas TIC: Análisis y reflexiones educativas.
http://www.dragondigital.es/2012/04/sara-dobarro-la-comunicacion-no-verbal-representa-el-80-de-lo-que-se-dice/